miércoles, 16 de noviembre de 2016

Tzoé

Qui és aquesta Tzoé, apareguda de sobte, no se sap d'on? Ha arribat amb la cara bruta i els ullets ombrejats de por. Amb vora quatre anys, no parla cap llengua coneguda, però aprèn la nostra amb una velocitat insòlita. Els seus primers amics són Ximo el Roig, que té un mas i unes poques bèsties, i Hermínia, la infermera en cap de pediatria de l'hospital. Ells es fan càrrec d'aquesta criatura misteriosa d'ulls color mel i somriure lluminós, extremadament intel·ligent i sensible, que de seguida comença a donar mostres d'un poder extraordinari, capaç fins i tot de curar els malalts. Tzoé és un enigma per resoldre, però sembla que les claus per a seguir el seu rastre s'han esborrat quasi completament...
Aquest és l'argument que Isabel-Clara Simó desenrotlla a la novel·la Tzoé, publicada en 2014 per l'editorial Bromera i que va ser guardonada amb el Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil. Es tracta d'un argument original que porta el lector a través de les pàgines per a conéixer la història d'aquesta xiqueta en la qual tot és un misteri, però que no és la vertadera protagonista de la narració. És Herminia, la infermera que es farà càrrec d'ella, qui, acompanyada de Ximo el Roig, portarà el pes de la història. Però, encara que el llibre està prou bé, m'ha agradat en general i es llig molt fàcil, em dóna la sensació que no està acabat, com si l'autora no haguera sabut com resoldre aquesta entretinguda història. També dir que pràcticament tota l'acció ocorre a la nostra ciutat, a Alcoi, per la qual cosa tot ens sona molt proper: el mas del Potro, l'Hospital Verge dels Lliris, les festes de moros i cristians, Batoi, la llibreria Exlibris, etc.
En resum, es deixa llegir.