miércoles, 24 de mayo de 2017

Veinticinco años después : caso Ardystil

Quan va esclatar el "Cas Ardystil", jo tindria sobre 14 anys, el que unit al fet que cap persona que jo coneguera en aquella època va estar afectada per aquesta malaltia, va fer que no m'assabentara massa del que estava passant; sí que recorde haver-ho sentit a la televisió i als meus pares comentar-ho. Ara han passat 25 anys de tot allò i encara que ja no es parle del tema, les persones afectades han de viure dia a dia amb les seqüeles del que es va passar.
Gemma Martínez Richart és una d'aquelles persones que van contraure la malaltia. És de Cocentaina i treballava a la fàbrica que li va donar nom a la síndrome, Ardystil (hi va haver altres empreses afectades a L'Alcoià i El Comtat), i com altres treballadors es va posar malalta, fins a estar molt greu i témer per la seua vida. Gemma acaba de publicar un llibre titulat Veinticinco años después : el Caso Ardystil, on narra en primera persona els tristos fets que van ocórrer a principis dels anys noranta i la seua experiència personal. La por a perdre la vida, la tristesa per la mort de les companyes de treball, la ràbia, les preguntes sense resposta, la càrrega emocional al llarg d'aquests 25 anys, etc.
És una narració curta, unes 60 pàgines, però en la qual, l'autora ompli aquestes pàgines dels forts sentiments que va experimentar, fins al punt de relegar a un segon pla la narració dels esdeveniments ocorreguts. Tal vegada aquest és el punt més feble del llibre, ja que les persones que, com jo, no conegueren massa bé el cas, han de buscar recursos alternatius per a conéixer la història completa.
Em sembla una bona iniciativa i recomane la seua lectura.

No hay comentarios: