viernes, 1 de julio de 2016

Un conjunto de objetos relacionados con las actividades artesanales textiles de El Castellar d'Alcoi (Alicante)

Hui, primer de juliol de 2016, ha eixit la notícia que aquest mes va a realitzar-se una nova excavació al jaciment arqueològic andalusí de El Castellar, a la nostra ciutat. Aquest jaciment es coneix des d'antic, però sols ha sigut excavat, de forma parcial, a finals dels anys seixanta, concretament entre 1967 i 1969 per J. Faus Cardona. Les restes recuperades durant aquestes intervencions, així com a través de donacions posteriors provinents de troballes fortuïtes o aparegudes durant obres en les proximitats del jaciment, han sigut de gran importància, i han permés, gràcies al seu estudi, un avanç notori en l'adscripció cronològica del jaciment.
La setmana passada es va presentar al Centre Cultural un nou número de la revista Recerques del Museu d'Alcoi, el número 25 ja, i en ella apareix un nou article de Germán Pérez Botí, arqueòleg que ha estat l'encarregat de l'anàlisi de la ceràmica de El Castellar i que ara, segons publiquen els mitjos, serà el director d'aquesta nova excavació de la qual parlàvem. El títol d'aquest nou article és Un conjunto de objetos relacionados con las actividades artesanales textiles de El Castellar d'Alcoi (Alicante), i presenta materials d'os, bronze i coure relacionats amb la fabricació tèxtil: un mànec de filosa, varetes, agulles i didals. Com sempre en aquest autor, l'estudi és impecable, amb una catalogació acurada dels materials i amb la presentació de diferents paral·lels existents tant a zones properes, com més allunyades, que el recolzen en les seues conclusions i hipòtesis.
Un gran treball sols apte per a especialistes en la matèria.
Esperem que la pròxima intervenció arqueològica a El Castellar aporte molta més informació que permeta un nou avanç en el coneixement d'aquest indret i, per tant, en el coneixement dels orígens de la nostra ciutat.
Si esteu interessats a llegir l'article complet, podeu trobar-lo en línia al següent enllaç:
Un conjunto de objetos relacionados con las actividades artesanales textiles de El Castellar d'Alcoi (Alicante)


viernes, 24 de junio de 2016

La cuina de la Serra de Mariola: receptes i gastroliteratura

La cuina de la Serra de Mariola: receptes i gastroliteratura és l'original títol de l'últim llibre de cuina editat que parla de la nostra gastronomia. Les autores són les contestanes Mila i Ana Valls, mare i filla, que han posat per escrit les receptes típiques de la nostra zona, la dels pobles que envolten la nostra Serra de Mariola. 
Però aquest no és un llibre sols de receptes de cuina, sinó que també inclou un poquet de gastroliteratura. I què és la gastroliteratura? Doncs són xicotetes històries i anècdotes que giren al voltant del menjar i que, en aquest cas, han estat escrites per les mans de Silvestre Vilaplana, Sergi Castillo, Amàlia Garrigós, Francesc Gisbert, Pepe Sastre, Ivan Carbonell, Mercè Climent, Pep Jordà i Francesc Jover. A més a més, l'historiador valencià Vicent Baydal ha sigut l'encarregat d'escriure el pròleg.
Pel que fa a les receptes que conté el llibre, estan organitzades en tapes, coques, arrossos, guisats, carns, conserves i saladures, dolços i begudes. A més, són les tradicionals, les de tota la vida: olleta, cocotets, potatge, arròs al forn, alls durs, croquetes de bacallà, arròs amb conill, anous de Nadal, coradeta... i un llarg i abellidor etcètera. Les instruccions són bàsiques i clares i estan acompanyades de fotografies realitzades per Siena Botella i que les fan encara més atractives.
El que voldria destacar d'aquesta obra, és el fet que les històries i anècdotes que es conten al llibre, el transporten, o almenys a mi m'ha passat, a la teua pròpia infantesa. Recorde amb claredat cristal·lina els caps de setmana a casa de la meua àvia a Muro: l'olor del putxero els diumenges abans d'anar a missa, els ametlats i els pastissets de moniato que feia per a festes de moros i cristians, la coca de tomaca i de farina en l'estiu, la sang, les roses i la dacsa per al vermut, l'arròs amb conill que sempre em cremava la llengua, la rodeta que tenia al caixó de la taula de la cuina per a tallar la pasta per a fer els cocotets, les anècdotes familiars contades sobre quant forts eren els alls durs que feia el meu avi... Molts records, olors i sentiments.
Un molt bon llibre per a tindre sempre a la mà i poder gaudir de la nostra gastronomia tradicional.
I també podeu trobar la versió en castellà.

viernes, 29 de abril de 2016

Una mirada a la Festa

Com és habitual els últims anys, per a la celebració del Dia del Llibre a la nostra ciutat, l'Arxiu Municipal ha publicat un llibre amb imatges pertanyents a la seua fototeca. Aquest llibre, que forma part de la col·lecció "Arxius de la Fototeca Municipal d'Alcoi", té com a objectiu la difusió del patrimoni que custòdia l'Arxiu Municipal i que, per a la majoria d'alcoians, és completament desconegut.
Aquest 2016 el tema central del llibre són les festes de moros i cristians vistes per la càmera de Vicente Martínez Andrés i porta per títol Una mirada a la Festa. Vicent Martínez va néixer el 1924 i era delineant de professió, encara que la fotografia era la seua passió. Aquesta afició el va portar l'any 1957, junt amb altres, a fundar l'Agrupació Fotogràfica Alcoiana i al llarg dels anys seixanta i setanta va ser guardonat amb diversos premis com per exemple, menció especial al I Saló Nacional de Fotografia d'Alcoi en 1958, I Saló Regional Monogràfic de la Banda Primitiva Setabense en 1973, Premi Negtor de Plata en el II Saló Nacional de Fotografia Tauromàquia en Santa Cruz de Tenerife en 1974, XXII Concurs Nacional de Fotografia Artística en Sitges en 1973, IV Biennal de Fotografia "Muntanya dels Països Catalans" a Reus en 1974, etc.
Les 85 fotografies que recull aquesta monografia ens mostren imatges, totes en blanc i negre, de les festes de moros i cristians de diferents anys, encara que totes estan ubicades cronològicament entre els anys seixanta i setanta. La gran majoria estan realitzades durant les Entrades, però també podem vore altres actes com l'Alardo o la Glòria. Com sempre en aquest tipus de llibres de fotografia, criden l'atenció els canvis, el que ja no està o el que és diferent hui en dia: la roba dels espectadors, edificis desapareguts, la simplicitat d'alguns dels dissenys de les esquadres de negres, etc. Els textos que acompanyen les instantànies són obra de Josep Maria Segura, el director del Museu Arqueològic i un habitual en aquest tipus de publicacions.
Encara que el fotògraf no era un professional, podem dir sense cap dubte, que la qualitat de les imatges és tal que, com diuen els seus fills al pròleg del llibre, transmeten el fet que Vicent Martínez Andrés portava la fotografia en la seua ànima.

lunes, 4 de abril de 2016

100 retrats

La setmana passada es va inaugurar al Centre Comercial Alzamora una exposició fotogràfica de Paco Grau anomenada 100 retrats. En aquesta mostra es fa un recull d'un total de 100 personatges, la gran majoria d'Alcoi, però també altres de la comarca, que han sigut actualitat els últims anys. Aquests personatges van ser els protagonistes de les diferents seccions que Paco Grau va tindre als periòdics Ciudad i El Nostre des de 2011 fins a 2014. L'exposició ve acompanyada d'un catàleg (que pot aconseguir-se a les llibreries de la nostra ciutat) en el que, a banda de les imatges de Paco Grau, s'inclou un xicotet text adaptat per Ramón Climent dels publicats originàriament als periòdics per diferents autors.
Esportistes, historiadors, artistes, polítics, músics, actors, xicotets empresaris i fins i tot xurreros, entre altres, són els protagonistes d'aquestes pàgines. No anem a fer el llistat de tots els qui són, però a la gran majoria se'ls coneix a tot Alcoi. Recorda un poc al llibre que Floreal Moltó va escriure l'any 1973 i que es titulava Hombres que mueven Alcoy, encara que a aquest catàleg els perfils dels protagonistes són més variats i abunden més les dones, reflex de la integració d'aquestes als diferents àmbits laborals i culturals de la nostra ciutat. 
Interessant, encara que crec que la biografia dels retratats podria haver sigut un poc més extensa, ja que sols se'ls dedica unes línies i si, com es diu al pròleg, el llibre será un clásico de consulta dentro de cien años, ja podrien haver posat un poquet més de les vides dels protagonistes.


miércoles, 17 de febrero de 2016

Llibre de la Peita de la vila d'Alcoi (1669-1783) : estudi i transcripció

A finals de l'any passat de 2015, Josep Lluís Santonja, historiador, director de la Xarxa de Biblioteques i de l'Arxiu municipals d'Alcoi, va publicar, amb la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un nou llibre sobre la història de la nostra ciutat, que porta per títol Llibre de la Peita de la vila d'Alcoi (1669-1783) : estudi i transcripció. Per a l'ocasió, l'Arxiu ha encetat la nova col·lecció Fons Antiqua, que supose anirà recollint els diferents estudis que es realitzen a partir de la documentació que conté el nostre arxiu municipal.
El llibre de la Peita és un volum, que formava part d'un conjunt junt amb altres tres que no s'han conservat, en el que es van registrar tots els béns immobles d'Alcoi, incloent-hi en les anotacions el nom del propietari, el seu ofici i la propietat, amb l'objectiu de poder gravar l'impost anomenat "peita". La importància d'aquest llibre, entre altres motius, és la gran quantitat de detalls que s'anotaven per a la correcta descripció i localització de l'immoble: noms de carrers ja desapareguts, partides, fonts, barrancs, tipus de conreus, ubicació de forns, molins..., ubicació de gremis professionals, edificis rellevants, i un llarg etcètera.
El treball de Santonja està dividit en dues parts. La primera, d'unes 40 pàgines, conté una xicoteta introducció històrica i una anàlisi de les dades que conté el llibre de la Peita; i la segona, la part més important, és una transcripció completa del llibre. El treball també inclou un útil índex d'antropònims i un altre toponímic.
No estem parlant d'un llibre de lectura, sinó que es tracta d'un llibre de consulta imprescindible per als investigadors interessats en la història moderna d'Alcoi, ja que, com diu a la contraportada de la mateixa publicació, "ofereix una completa radiografia del territori i la societat de l'època".
Un gran treball sols apte per a especialistes.

viernes, 12 de febrero de 2016

Vuit anys de "Bibliografía Alcoyana"

El passat 21 de gener es van complir vuit anys d'aquella primera entrada d'Horas robadas, de Miguel Pascual. Fa temps que no estic tan il·lusionada amb aquest projecte com m'agradaria, però encara vull seguir endavant. Aquest últim any no han sigut moltes les ressenyes que he escrit, sols sis, una cada dos mesos, però tampoc tinc pressa i altres quefers m'han absorbit el temps, les ganes i la il·lusió. Jo intente no estar mai parada, sempre intente trobar alguna cosa per tindre el cap ocupat. Durant un temps, era aquest blog el lloc on invertia el meu temps. Hui en dia, he trobat altres projectes diferents.
Com cada any, vull donar les gràcies a tots aquells que seguiu els meus comentaris, ja sigueu fidels seguidors o visitants ocasionals que passeu pel blog buscant alguna cosa concreta. Però sobretot, gràcies a aquells que gasteu uns menuts per escriure els vostres comentaris i impressions.

FELIÇ ANIVERSARI!!!


miércoles, 10 de febrero de 2016

Jonàs

Quan l'últim llibre d'Isabel-Clara Simó va caure a les meues mans fa unes setmanes, no vaig poder resistir-me, encara que últimament els seus treballs han anat a poc a poc agradant-me cada vegada menys. L'argument de la novel·la al voltant del descobriment de l'homosexualitat em va atraure i me'l vaig endur cap a casa.
La història ens parla d'Àlex, un llatinista que durant un congrés a Nova York coneix Jonàs, un fotògraf homosexual amb problemes d'alcoholisme, del qui s'enamora i pel qui abandona la seua vida anterior a Barcelona, on deixa una família amb problemes d'estima. Amb aquest argument, la novel·la podria haver estat molt bé, però he de reconéixer que no m'ha agradat en absolut.
Per a mi, ja el principi i base de la història no se sosté. El protagonista, fins que coincideix amb Jonàs, és heterosexual, i l'autora no ens parla de cap tipus de dubte ni conflicte sexual anterior. El fet que un home et cite en un bar, sense intervindre moltes més paraules, no és suficient per a canviar l'orientació sexual de ningú, per molt irresistible que aquest siga. A més, les relacions entre els diferents personatges que transiten per la història no són, en absolut, naturals ni normals. Tots adoren en Jonàs, però Simó no mostra al lector què té aquest personatge que el fa tan especial, ni per què tots el protegeixen i estimen fins a extrems absurds.
A banda d'aquests punts, crec que les fulles estan plenes de palla; pàgines i pàgines en les quals no passa res, i el que és pitjor, l'autora no ens conta res. Crec que de les 200 pàgines que té el llibre, li'n sobren la meitat.
El que hauria hagut de ser una història en la qual l'autora ens parla de com un home descobreix la seua vertadera sexualitat, amb els seus dubtes, la seua lluita interior provocada pels estereotips imposats per la societat i la família tradicional, és en realitat la història d'un senzill enamorament, o millor dit, d'un simple encapritxament.
No tinc clar per què, però últimament no acaben de convéncer-me les històries d'Isabel-Clara Simó. Tal volta la seua literatura va en direccions més poètiques, gènere aquest últim per al qual no tinc la sensibilitat necessària. De tota manera, vos deixe una altra opinió, completament diferent de la meua, sobre Jonàs.


viernes, 4 de diciembre de 2015

Un sepulcre de lletres minúscules

El passat dijous vaig tindre el plaer d'anar a la presentació del nou llibre de l'escriptor alcoià Silvestre Vilaplana, presentació que es va realitzar a la biblioteca municipal de Muro dins de la seua programació habitual dels "Dijous literaris" i en la que va participar, a banda del regidor de cultura i l'autor, el també escriptor Francesc Gisbert; tot un luxe. La presentació va estar tan bé que no vaig dubtar a fer-me amb un exemplar que em vaig emportar a casa signat per Silvestre Vilaplana, qui amablement es va quedar després de la tanda de preguntes per part dels assistents a signar-nos el llibre a aquells que l'havíem comprat.
Però centrant-nos en l'obra, crec que aquest últim llibre és, possiblement, un dels millors de la seua llarga bibliografia. L'argument, del que no diré massa per a no desvelar detalls als possibles lectors, tracta sobre vuit persones completament diferents que, portades fins al final dels seus límits, es reuneixen en una casa completament aïllada de la resta del món per a posar fi a les seues vides. Com diu en la mateixa contraportada del llibre, en un ambient claustrofòbic i inquietant, el lector va coneixent les diferents circumstàncies que han portat els protagonistes fins a aquesta casa. 
L'argument enganxa el lector fins al sorprenent final. Completament recomanable.

miércoles, 9 de septiembre de 2015

El meu germà Pol

La història que ens conta en aquesta ocasió l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó al llibre "El meu germà Pol" tracta sobre la relació de Mercè, una xiqueta de 12 anys, amb el seu germà major Pol, qui té la síndrome de Down. En un ambient familiar amb un pare militar que no acaba d'acceptar el seu fill i una mare que no assumeix la seua responsabilitat, és la germana qui es fa càrrec de Pol, convertint-se en el seu refugi i el seu suport. Al llarg de les 171 pàgines del llibre, el lector coneixerà per boca de Mercè els sentiments contradictoris d'aquesta cap al seu germà: estima, fàstic, confiança, por, etc., així com les relacions d'una persona amb aquesta malaltia amb altres protagonistes i les seues reaccions davant les diferents situacions que viu i que, encara que per a qualsevol altra persona podrien ser senzilles, per a Pol suposen un gran esforç, tant per la seua discapacitat com per les actituds dels qui estan al seu voltant.
Es tracta d'una història tendra i plena de sentiments que en 2007 va ser mereixedora del XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira. Va ser publicada per l'editorial Bromera en la seua col·lecció L'Eclèctica i, com la majoria dels treballs d'Isabel-Clara Simó, es llig en un bufit. També va ser publicada per l'editorial Algar en castellà baix el títol "Mi hermano y yo", encara que jo recomane 100% la seua lectura en valencià.
Si esteu interessats, en ser un llibre publicat per Bromera no tindreu cap problema en aconseguir-lo, encara que també podeu trobar un exemplar a la Biblioteca Municipal.

 

lunes, 20 de julio de 2015

El Petrolio: 125 aniversari 1ª Internacional

L'any 1998 es va commemorar el 125 aniversari de la 1ª Internacional i dels fets que van ocórrer a Alcoi el dia 9 de juliol de 1873 coneguts com El Petrolio, fets  que s'han mantingut a la memòria col·lectiva de la nostra ciutat i que al segle XIX van posar el nom d'Alcoi en la premsa de tota Europa.
Entre els actes realitzats per a aquesta commemoració, es va realitzar una exposició a la Sala UNESCO, exposició que anava acompanyada d'un catàleg editat pel Centre Cultural, amb textos dels historiadors alcoians Àngel Beneito i Francesc X. Blay.
El llibret, de sols 14 pàgines, vol ser una guia general d'aquests fets, pel que contempla una panoràmica general de la política del moment, que va influir de manera determinant en les reivindicacions laborals dels treballadors alcoians, encara que fa especial menció a la situació particular dels obrers a Alcoi, deguda sobretot a la pressió demogràfica causada per la immigració de famílies que buscaven un treball a la industrial (l'amuntegament dels habitants a habitatges deficients i sense cap tipus de condicions higièniques, les malalties que aquestes condicions de vida van suposar...) i a la mala situació social i laboral que patien (jornades laborals interminables, jornals mísers, treball infantil...). Finalment, es presenta una cronologia del succés que abraça des del dia 7 de juliol fins al 15, així com de la repressió que va suposar la rebel·lió obrera.
El catàleg no és massa complet, però hem de tindre en compte que acompanyava una exposició. Per a saber més del Petrolio, recomane la lectura d'altres llibres, com ara La revolución internacionalista alcoyana de 1873 : ("El Petrolio"), de Rafael Coloma o el capítol corresponent del llibre Història d'Alcoi (pots trobar-lo tant en valencià com en castellà) editat el 2006. També hi ha dues novel·les al respecte, Los incendiarios de Alcoy, escrita per Julio Rocha poc temps després que ocorregueren els fets, i Alcoy en llamas, d'Antonio Calero Picó, i que ja vam comentar al blog en una ressenya en gener de 2009, ressenya que podeu llegir clicant açí. A banda, a l'Arxiu Municipal d'Alcoi podeu trobar tota la documentació que va generar el Petrolio, que és molt abundant i ens explica de primera má els fets.

martes, 14 de julio de 2015

Un blanc i negre ple de colors.

Com cada any, des de l'Arxiu Municipal d'Alcoi, es va editar a abril un llibre per a la celebració del Dia del Llibre, que es podia aconseguir de forma gratuïta a les llibreries locals si compraves a les mateixes, i una vegada passada aquesta data, es va posar a la venda (crec que, si algú està interessat, encara queden exemplars).
El llibre es titula "Un blanc i negre ple de colors = Un blanco y negro lleno de colores", i és el resultat de la digitalització que l'Arxiu està realitzant des de fa un temps del fons fotogràfic de Paco Grau, qui ha sigut fotògraf al diari Ciudad entre els anys 1978 i 1990, i a l'Información entre 1978 i 1982; també ha treballat per a revistes com Canelobre o Món Textil, i ha sigut corresponsal d'El País; a banda, ha realitzat gran quantitat d'exposicions, tant individuals com col·lectives, i ha editat diferents monografies amb les imatges captades per la seua càmera.
El llibre que hui presentem recull una sèrie de quasi 100 fotografies realitzades durant la primera dècada de la democràcia, en les festes de Moros i Cristians dels anys compresos entre 1979 i 1989, mentre Paco Grau treballava al Ciudad. Aquest és el motiu què les imatges siguen en blanc i negre, ja que originàriament estaven realitzades per al periòdic, per la qual cosa s'ha volgut mantenir aquest esperit. No obstant això, com diu Ramón Climent al pròleg, és el lector qui ha de donar el colorit a les fotografies des de la seua perspectiva particular. 
Les instantànies arrepleguen els actes habituals de la Nostra Festa, com ara l'Himne, les entrades o l'Alardo, però també podem vore altres menys habituals, com les típiques paradetes, un riu de gent dirigint-se a vore els actes, una plaça encatifada de paraigües, la col·locació del monument a Sant Jordi ubicat a la Rosaleda, el muntatge de l'Enramà o l'assaig entre els capitans moro i cristià de la lluita final. Però entre totes aquestes imatges voldria destacar per la seua importància històrica per a la Nostra Festa, la foto de la pàgina 11. Datada l'any 1979, podem vore una entradeta en què participen els membres del govern municipal, entre ells l'alcalde Josep Sanus i el regidor Josep Albert Mestre; al costat d'aquests les regidores Concha Martínez i María Julia Miró. Va ser en aquest moment quan aquestes dues dones van ser "convidades" a retirar-se de l'esquadra i on va començar el problema de la dona en la festa.
Per a acabar, dir que el text, escrit en valencià i castellà, és a càrrec de Ramón Climent, director d'El Nostre Ciutat, i al principi del llibre hi ha dos pròlegs, un del mateix Ramón i l'altre de Josep Lluís Santonja, director de l'Arxiu Municipal.
Una vegada més, un bon treball de difusió del patrimoni documental de la nostra ciutat.

 

miércoles, 17 de junio de 2015

Novetats a "Bibliografía Alcoyana"

Després d'uns mesos sense escriure ni una lletra, d'uns mesos en els quals he estat pensant si seguir amb aquest blog o deixar-lo definitivament de banda, vaig a tornar a reprendre'l, però amb un canvi substancial i que crec que els que m'heu seguit fins aquí ja esteu notant: a partir d'ara escriuré en valencià. Es tracta d'un canvi que ja fa molt de temps que anava pegant-li voltes, però que no tenia massa clara la forma; castellà o valencià?, o en els dos idiomes?
Finalment m'he decidit únicament pel valencià, ja que, en tractar-se d'un blog sobre temes alcoians, la majoria dels interessats no tenen problemes. També ho he fet perquè quan escric una ressenya, sempre la pense en valencià i per tant, estic més còmoda.
Ale, ja està tot dit. A partir d'ara torna a obrir "Bibliografía Alcoyana".


sábado, 24 de enero de 2015

Siete años de Bibliografía Alcoyana

Han pasado más de dos meses sin escribir ni una sola letra en el blog. No se por qué últimamente no me siento inspirada ni para escribir ni, curiosamente, para leer. La falta de tiempo conjuntamente con otras circunstancias personales me han llevado a dejar de lado esta ventana que me permite publicar mis comentarios personales de aquellos libros sobre Alcoi o escritos por alcoyanos que van pasando por mis manos.
Cuando empecé a escribir en enero de 2008 los blogs estaban de moda, todo el mundo tenía uno. A día de hoy son pocos los que continúan adelante y muchos los que han ido quedándose en el camino. No quiero que Bibliografía Alcoyana sea uno de ellos. El objetivo de este proyecto era el llegar a referenciar la totalidad de publicaciones existentes relacionadas con nuestra ciudad, y aunque sabía que iba a ser un trabajo titánico y que seguramente iba a ser imposible alcanzarlo, mi pensamiento era que, sin prisa pero sin pausa, el volumen de posts fuera acrecentándose. La verdad es que sí he ido cumpliendo con mi hoja de ruta, aunque la marcha ha ido decelerando; poco a poco y sin prisa he ido combinando novedades con libros antiguos, monografías con artículos de revista, y las entradas totales en el blog llegan ya a las 223, lo que supone más o menos una media de una entrada al mes a lo largo de estos siete años.
No voy a decir que a partir de ahora escribiré más a menudo, pues no se qué voy a hacer mañana, pero lo que sí estoy segura es de que de momento no voy a cerrar ni a abandonar este espacio virtual. Seguiré con los libros de sección local e intentaré encontrar nuevamente la ilusión y las ganas de trabajar en él.
Un saludo a todos y gracias a todos y cada uno de vosotros que os habéis pasado por Bibliografía Alcoyana en estos siete años.


sábado, 15 de noviembre de 2014

Versos de mi mano

Me gusta leer bastante, leo cualquier género: novela histórica, ciencia ficción, novela negra, fantasía... Pero tengo que reconocer que la poesía se me resiste, y la verdad es que esto es algo que me pesa. Tal vez es cuestión de educación desde pequeños (aunque si fuera así yo no leería nada, ni poesía ni novelas), aunque sinceramente creo que este género debe introducirse en los más pequeños lo más pronto posible, para que aprendan a apreciarla y a comprenderla.
Para esto, la escritora Teresa Rubira ha publicado, a través del Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, el libro "Versos de mi mano", un libro de 33 poesías inacabadas dirigido a niños de entre tres y seis años. El truco para que guste a los más pequeños es el hecho de que, como he dicho, las poesías están sin terminar, por lo que son los niños los encargados de hacerlo, ayudados por las numerosas ilustraciones que acompañan el texto. De esta manera los más pequeños se convierten en coautores del poemario, y leerlo se convierte en un divertido juego para ellos.
El hecho de que podamos clasificar este bonito libro como de sección local alcoyana se debe a que la ilustradora es de nuestra ciudad. Se llama Ana Trenzano y, junto con Rubira, forma parte del grupo de renovación pedagógica y animación a la lectura Grupo Leo.
Me ha parecido un libro ideal para los más jóvenes de la casa. Además de introducir en ellos el gusto por la poesía, ayuda a desarrollar la imaginación y la creatividad. Así que ya sabéis, si tenéis peques en casa no podéis dejar de leerles este maravilloso poemario con el que disfrutarán a lo grande.
Para adquirirlo, os dejo el enlace de la web del Instituto Juan Gil-Albert (Pinchar), aunque también podéis encontrarlo en nuestras bibliotecas municipales.

miércoles, 5 de noviembre de 2014

Associació de Sant Jordi - Alcoi : fons documental

En el año 2005, el infatigable Àngel Beneito Lloris publicó de la mano de la Associació de Sant Jordi el libro "Associació de Sant Jordi - Alcoi : fons documental", donde presentaba el resultado de lo que había sido el trabajo de ordenación y clasificación de la totalidad de la documentación generada por esta asociación, desde su creación, allá por el lejano siglo XIX hasta la actualidad. El resultado no podía ser otro que el que podemos ver: un trabajo impecable siguiendo los criterios archivísticos actuales que, aplicados a una entidad privada particular como la Associació, pone a disposición de forma fácil y accesible de los investigadores locales o foráneos interesados en la Nostra Festa, el archivo completo (facturas, libros de actas, correspondencia de entrada y de salida, normativas y reglamentos, etc.).
El libro recoge únicamente el catálogo en sí, a excepción de una presentación de la Junta Directiva de la Asociación en el momento de editarse el libro y un introducción donde se resume el contenido del archivo de la Associció. El resto, más de 80 páginas, contiene el cuadro de clasificación (al que le faltan las fechas extremas) y la descripción del fondo documental, cuyos asientos especifican título, fechas, tipo de soporte y tamaño del mismo...
Cualquier trabajo de este tipo es bienvenido en el mundo de la investigación, ya que permite el acceso a la historia de nuestro Alcoy a historiadores y estudiosos, y es una puesta en valor de una parte muy importante de nuestro patrimonio documental local.
Como siempre, podéis encontrar este libro en la Biblioteca Municipal, y en este caso también en la biblioteca de la propia Associació de Sant Jordi.
Por cierto, ya para acabar y cambiando de tema, ojeando el libro me he dado cuenta que hay una gran cantidad de estatutos (1977, 1986 y 1999) y reglamentos (1901, 1905, 1933, 1935, 1950,1965), tanto de la Associació de Sant Jordi como de les filaes. Esto me demuestra, una vez más, que el inmovilismo en el que hace décadas está anclada la Associació y parte de sus integrantes, no se debe a una defensa de las tradiciones y de la Festa, ya que los cambios en la misma y en su funcionamiento a lo largo de la historia han sido muchos e importantes, sino que responde a intereses particulares (o más bien de grupos) que nada tienen que ver con la Festa como nos han intentado vender durante todo este tiempo. Hay cambio si me interesa, si no es una ataque a las tradiciones y a la Nostra Festa, ¿no os parece? Os animo a opinar.

domingo, 19 de octubre de 2014

Les cendres del cavaller

¿Quién no ha oído hablar del "Tirant lo Blanc"? El libro de caballería escrito por el autor valenciano Joanot Martorell, comparable al Don Quijote de Cervantes en lengua castellana. Éste es un  libro que tengo pendiente en mi lista de libros que tengo que leer, junto a otros clásicos que poco a poco voy leyendo, intercalados con otros no tan clásicos y, en ocasiones, hasta comerciales y absolutos bodrios.
Pero en este caso no voy a hablar del "Tirant", sino que voy a hacerlo de otro libro muy relacionado con éste. Se trata de "Les cendres del cavaller", del autor alcoyano Silvestre Vilaplana.
Joanot Martorell, fue un noble valenciano que vivió en el siglo XV y cuyas andanzas están a la altura de las vividas por el protagonista de su única e irrepetible obra. Se movió entre distintas cortes europeas y conoció a personajes importantes del momento. Pretendió vivir una vida caballeresca entre la edad media y la edad moderna, en un momento de cambio donde los valores clásicos de nobles, honor y caballería estaban siendo sustituidos por los de burgueses, dinero y leyes. Acabó sus días completamente arruinado, hasta el punto de tener que vender las pocas posesiones que le quedaban, incluso el manuscrito del "Tirant".
"Les cendres del cavaller" es una novela que narra la vida de Martorell. Cuando Joanot ha alcanzado una edad avanzada y cuando se da cuenta de que el fin de sus días está cerca, decide escribir una carta a Martí Joan de Galba contándole su vida y pidiéndole que preserve su libro. Y éste es el inicio de "Les cendres...", el cual, a través de sus páginas, transporta al lector a ese momento de cambio que citaba de forma amena: la batalla de Ponza entre la corona de Aragón y Génova, la conquista de Nápoles por Alfonso V,
las disputas entre el príncipe Carlos de Viana y su padre Juan II, etc.
No en vano esta obra fue ganadora del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira en 2003, y en 2006 el Premi de la Crítica Serra d'Or. Aunque cogí el libro con un poco de pereza, he de reconocer que más que gustarme me ha encantado. Su lectura es fácil y muy entretenida, los ingrediente, aventura, amor, acción..., están combinados de manera perfecta para hacer que el lector no se aburra en ningún momento, y su faceta didáctica presentando a uno de los autores claves de la literatura catalana es innegable. 
Un libro que nadie debería perderse. Entretiene, enseña  y engancha. Indispensable.

viernes, 10 de octubre de 2014

Y de pronto cambió mi vida.

El libro de hoy salió hace ya un tiempo, en el 2012, y fue editado por la Editorial Club Universitario (ECU). Su autora es la alcoyana Cristina Jimena, una profesional del marketing que ha pasado al mundo de la novela con esta primera obra.
"Y de pronto cambió mi vida : una entrañable historia sobre la búsqueda de sí mismo" no es, a mi modo de ver, una novela como tal. A través de sus casi 190 páginas la autora hace una serie de reflexiones sobre temas de actualidad: las relaciones de pareja, el miedo a envejecer y el culto al cuerpo de la sociedad actual, el buying, la xenofobia, la amistad, la búsqueda del éxito en el ámbito laboral, las relaciones entre padres e hijos, etc. El hilo conductor que une todos estos pensamientos es Pepe, un perro adoptado por una familia de veraneantes alemanes en España que lo creen abandonado. Cuando Pepe llega a su nuevo hogar tendrá que adaptarse a una nueva ciudad, un nuevo clima y una nueva familia, con sus costumbres y sus problemas, lo que le llevará a ver la vida desde un punto de vista abierto y tolerante. Y ese es el mensaje que al final transmite el libro: que hay que tomarse la vida tal como viene, pero siempre buscando el lado bueno de las cosas.
El libro en sí no está mal, se deja leer, cosa que puedes hacer en un par de tardes, ya que, a pesar del gran número de temas de los que se habla a través de las vivencias de la familia alemana, estos son tratados muy por encima, sin llegar a profundizar en ellos. Este pasar de puntillas por encima de los problemas que afectan a los verdaderos protagonista del libro, la familia alemana, provoca en el lector una cierta indiferencia hacia ellos, pues no acaba de crearse una verdadera unión entre el que lee y los personajes de la historia.
Pero si lo que quieres es leer una historia ligera que te deje una sensación de buen rollo, este es tu libro. Su moraleja: disfruta de la vida y deja a los demás disfrutar de la suya.

Si quieres leer más reseñas de este libro, he encontrado varias por internet. Aquí os dejo algunos enlaces:

También podéis visitar la página de facebook del libro:

jueves, 2 de octubre de 2014

Camperols i ramaders



Con motivo de la celebración de los 25 años del Grup de Danses Sant Jordi d’Alcoi, se ha editado una guía con una travesía de senderismo de algo más de 38 kilómetros que han bautizado con el nombre de Camperols i ramaders. Este recorrido circular pretende recuperar antiguos caminos utilizados para unir y comunicar diferentes enclaves de Alcoy y alrededores (la Serreta, el Puig, el Castellar, l’Horta Major, diferentes masías y ermitas…), así como sus culturas (ibéra, romana, musulmana…).
La guía, con sólo ocho páginas (incluídas la portada y la trasera) tiene un formato de 20 x 20 cm. aproximadamente, y en ella se describe de forma detallada el recorrido a seguir, incluyendo faotografías y planos.
Esta travesía se presenta en sociedad en dos ocasiones. por un lado, el próximo día 7 de octubre a las 20’30 h. en el salón de atos de la antigua Escuela Industrial (Passeig del Viaducte-Ovidi Monitor), y un mes más tarde, el 7 de novembre a la misma hora en el Centre Cultural Mario Silvestre. Además se han organizado dos excursiones los días 8 y 9 de noviembre en las que se recorrerán los 38 kilómetros del recorrido en dos etapas.

Si estáis interesados en obtener más información, podéis consultar los siguientes enlaces:

Y si queréis tener un ejemplar de esta pequeña guía, supongo que en la oficina de turismo deben tener (aunque yo la he conseguido en la Casa de la Cultura), ya que ha sido editada por el Área de Cultura del Ayuntamiento de Alcoy.

lunes, 29 de septiembre de 2014

Marta dibuixa ponts

En el año 2003, el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt recayó en el autor alcoyano Carles Cortés por su novela "Marta dibuixa ponts". La historia fue publicada por la editorial Brosquil ese mismo año en su colección "Els ullals de narrativa". El autor es doctor en filología catalana y actualmente ejerce como profesor de Literatura catalana contemporánea en la Universidad de Alicante. A lo largo de su carrera literaria ha ganado algunos premios, como por ejemplo el XVI Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida por "Sara, la dona sense atributs".
La historia de "Marta dibuixa ponts" narra las vivencias de Marta, una joven alicantina con raíces alcoyanas y turolenses que, tras acabar sus estudios universitarios, se traslada a Nápoles como lectora en la universidad. Pero su cambio de ciudad no es tanto un viaje en busca de nuevas experiencias, como una huida de su entorno más inmediato con el que se siente oprimida (una familia que no la entiende, una amiga demasiado posesiva, etc...), aunque sobre todo huye de los recuerdos de una violación perpetrada durante su época del instituto y cuyo secreto comparte con su abuela. A lo largo de las páginas conocemos los deseos y las pasiones de Marta, sus amistades en esta ciudad italiana, su nuevo trabajo en una institución privada, el encuentro con el que será su pareja, el joven napolitano Fabrizio, y su turbulenta relación a lo largo de los años.
He de hacer hincapié en que la historia me ha gustado, tanto en su forma como en su contenido. El personaje de Marta y del resto de figuras que aparecen en la novela están bien dibujados y definidos por el autor. En cuanto a su estructura, a pesar de que el hilo narrativo da saltos hacia delante y hacia atrás en el tiempo, está bien construída y te permite ir conociendo poco a poco los diferentes acontecimientos que marcan la vida de Marta, una vida que poco a poco vuelve a oprimirla y la llevan a huir nuevamente, esta vez de forma definitiva.
Recomiendo su lectura, se lee rápido y cuenta una historia bien hilada sobre las vivencias de una mujer que se deja arrastrar por la pasión a una relación de clara dependencia en su pareja.

miércoles, 10 de septiembre de 2014

El cuidado de la memoria. Archivos de la provincia de Alicante.

La revista Canelobre es una publicación periódica editada por el Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, la cual vio la luz en el año 1984 y se mantiene en la actualidad, superando los sesenta números publicados. Los temas que trata en sus páginas son muy variados: teatro, historia, etnología, etc., aunque habitualmente cada número trata sobre un tema distinto. El año 2011 Canelobre dedicó sus páginas a los diferentes archivos municipales de la provincia de Alicante, por lo que el número 58 de esta revista, bajo el título genérico de "El cuidado de la memoria. Archivos de la provincia de Alicante" recoge una serie de artículos dedicados a la archivística en general, pero también a algunos fondos concretos, así como también cuenta con toda una serie de fichas sobre los distintos archivos municipales de la provincia de Alicante. 
En total hay de 113 fichas, en las que se incluyen datos como la información general del archivo, su historia, el edificio donde se custodian actualmente los documentos, su organización y los servicios que ofrecen, el cuadro de clasificación, breve descripción de los fondos, etc. Entre todas estas fichas está, como no, la del archivo de Alcoy, que elaborada por el director del mismo, Josep Lluís Santonja, ocupa cinco páginas. Además del Archivo de nuestra ciudad, hay que hacer mención a las fichas de poblaciones cercanas como Muro, Cocentaina, Xixona..., ya que en muchos de estos archivos podemos encontrar documentación que haga referencia a Alcoy, debido tanto a su proximidad geográfica como a las relaciones que han existido siempre entre sus habitantes. Por lo tanto, cualquier investigador que quiera escribir sobre nuestra historia, tendrá, en muchos casos, que pasarse por estos pueblos vecinos, por lo que los datos en este monográfico recogidos le serán de gran utilidad.
Además de la ficha de la que hemos hablado, también podemos encontrar en este monográfico el artículo titulado "El archivo sonoro de una emisora radiofónica: EAJ-12 Radio Alcoy", escrito también por Santonja, en el que nos habla, además de los archivos sonoros en general y de su tratamiento para conservarlos, del proyecto de digitalización de los fondos de Radio Alcoy que actualmente están llevando a cabo conjuntamente la propia emisora radiofónica y el Archivo Municipal de Alcoy.
En general, este monográfico sobre archivos municipales alicantinos me parece imprescindible para cualquier historiador o investigador de nuestra historia, tanto a nivel local como provincial, un manual de consulta sumamente útil. Además, el artículo de Santonja sobre EAJ-12 Radio Alcoy ayuda en la difusión de uno de los proyectos que nuestro Archivo Municipal lleva adelante, un archivo que en la mayoría de los casos pasa desapercibido para la mayoría de alcoyanos y es el gran desconocido de los diferentes servicios culturales que podemos encontrar en Alcoy.